Recuperem la història
La identitat de la nostra finca és indeslligable de la seva història. Així, en el procés de recuperació, un dels puntals ha estat la seva trajectòria, que ampliem amb les experiències que, com a comensals, visitants i allotjats, ajudeu a fer créixer.
Sant Joan de Binissaida és una finca rústica de les que a Menorca s'anomenen "llocs", procedent de l'antiga Alqueria de Binissaida, del terme d'Es Castell, que trobem ja citada en els primers documents redactats per Jaume II uns anys després de la conquesta catalana de Menorca, l'any 1287.
L’antiga cavalleria de Binissaida, nom de clares arrels àrabs “Bani Said” (dels fills de Said) fou objecte amb els anys de nombroses divisions que han generat una sèrie de finques rústiques independents, que conserven però un lligam a través del topònim.
A conseqüència de l’expansió econòmica, comercial i marítima que experimenta l’illa de Menorca (i en especial la ciutat de Maó) durant el segle XVIII, va sorgir una nova classe econòmica –l’ascendancy- d’arrels netament burgeses, que invertí part dels seus excedents en la compra de finques rústiques, a les quals va fer construir cases senyorials com Sant Joan de Binissaida.
L’any 1994, la família Quintana Seguí va comprar la finca de Sant Joan de Binissaida, que requeria d’un manteniment i renovació urgents.
De fet, la casa es trobava en un estat deplorable, amb espais inhabitables, instal·lacions mínimes i estructures malmeses. També clamaven una recuperació molts dels béns etnològics de la finca, com la sínia i el bouer. Finalment, els camps de cultius mai no havien estat despedregats ni refetes les parets de pedra seca que els envolten, la qual cosa exigia una forta inversió per a convertir-los en camps de conreu mecanitzables.
Decidida la propietat a restaurar tota l’obra construïda i a preparar les terres que configuren la finca per a l’ús agrícola, ramader i forestal, va iniciar-se la reforestació de sis d’aquestes hectàrees. La resta, es van dedicar al cultiu d’oliveres, que es van sembrar entre els anys 2013 i 2021. En total, des de 1994 fins avui, s’han plantat a la finca més de 3000 arbres, que creen un paratge natural de gran bellesa. Des de 2021, l’explotació agrària ha aconseguit de la Comunitat Autònoma la qualificació d’ “explotació ecològica”.
Quant a l’obra construïda, la propietat, després de decidir que volia convertir aquesta finca en un hotel amb encant, va encarregar la refacció de l’edifici a la jove arquitecta i paisatgista Elisabet Quintana Seguí. La casa es va reconstruir entre 1998 i 2002.
L'any 2000 es va rehabilitar la sínia després d'estudiar els elements etnològics amb els quals havia estat construïda inicialment. Avui conté aigua i funciona com en l'antiguitat. A més, es va refer l'antic forn de pa, que avui en dia es pot utilitzar.